Estimat/ada professional,
Entenem que atendre a persones amb diversitat funcional presenta desafiaments únics i complexos en el teu acompliment professional, però el teu rol com a professor, terapeuta, psicòleg o pediatre és vital en el seu desenvolupament i benestar.
Sabem que en alguns moments sentiràs que la teva preparació és insuficient o que les seves necessitats t’aclaparen. Però el fet que estiguis aquí demostra que t’impliques, i això és més important que qualsevol dificultat.
En qualsevol cas, no estàs sol en aquest camí. La nostra fundació pot ajudar-te, proporcionar recursos i coneixements que t’ajudin a entendre i atendre la diversitat.
Estem compromesos a treballar al teu costat, equipant-te amb eines que facin una diferència significativa en la vida d’aquestes persones i les seves famílies. Junts, podem marcar una diferència significativa en les seves vides.
Fundació Adimir
Els trastorns del neurodesenvolupament són alteracions del desenvolupament cerebral que afecten àrees com la comunicació, la conducta, l’aprenentatge i la interacció social. Es diagnostiquen a través d’una avaluació multidisciplinària que inclou observacions clíniques, entrevistes amb la família, qüestionaris, i proves específiques realitzades per especialistes.
Alguns signes primerencs inclouen retards en el llenguatge, dificultat per a mantenir contacte visual, problemes per a jugar de forma simbòlica o amb altres nens, moviments repetitius, hipersensibilitat sensorial i dificultat per a adaptar-se a canvis en la rutina.
La detecció precoç és clau per a oferir suports adequats.
Hi ha moltes creences esteses sobre les persones en l’espectre autista o amb altres trastorns del neurodesenvolupament que no són certes. Alguns mites freqüents són:
- Les persones amb TEA no tenen emocions. És fals, poden expressar les seves emocions de manera diferent. Poden experimentar empatia i emocions intenses, però potser no les expressen de manera convencional. Les dificultats estan més relacionades amb interpretar les emocions dels altres.
- Les vacunes causen autisme. Aquest mite ha sigut desmentit científicament. Aquest mite va sorgir en els anys 90, quan un estudi fraudulent i desacreditat va suggerir una relació entre la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) i l’autisme. Des de llavors, nombrosos estudis científics rigorosos han demostrat de manera consistent que no existeix connexió entre les vacunes i el desenvolupament del TEA o altres trastorns neurològics.
- Les persones amb trastorns del neurodesenvolupament no poden portar una vida independent. Amb els suports adequats, moltes persones poden desenvolupar-se plenament, estudiar, treballar i viure de manera independent. Les necessitats de suport varien, però no han de limitar les expectatives.
- Els nens amb autisme no poden aprendre en escoles regulars. Amb adaptacions i estratègies inclusives, molts nens amb TEA i altres trastorns poden prosperar en entorns educatius regulats i beneficiar-se de la interacció amb els seus companys.
- Els trastorns del neurodesenvolupament són culpa d’una mala criança. Els trastorns del neurodesenvolupament tenen causes biològiques, genètiques i neuroquímiques. La criança pot influir en com es manegen uns certs desafiaments, però no és la causa dels trastorns.
- Les persones amb trastorns del neurodesenvolupament tenen habilitats especials o “geni ocult”. Encara que algunes persones amb TEA tenen habilitats extraordinàries (com a memòria fotogràfica o habilitats musicals), això no és comú per a tothom. Cada persona té habilitats i desafiaments únics.
- La intervenció primerenca “cura” el trastorn. No és cert, la intervenció primerenca millora significativament la qualitat de vida i les habilitats de la persona, però no elimina el trastorn. El seu objectiu és desenvolupar el màxim potencial i autonomia.
- La tecnologia i els dispositius electrònics agreugen els trastorns del neurodesenvolupament. També és fals. La tecnologia pot ser una eina valuosa per a la comunicació, l’aprenentatge i la socialització. L’ús excessiu de pantalles pot ser problemàtic per a qualsevol nen, però no és una causa dels trastorns.
Busca programes recolzats per entitats acreditades, que incloguin tant teoria com pràctiques supervisades, i que s’enfoquen en estratègies basades en evidència, com l’anàlisi de conducta aplicada (ABA) i l’enfocament TEACCH.
La integració busca que l’alumne s’adapti a l’entorn educatiu existent, mentre que la inclusió adapta l’entorn i les pràctiques per a garantir que tots participen plenament, independentment de les seves necessitats.
La coordinació entre els diferents professionals i entorns naturals garanteix que les estratègies terapèutiques i educatives siguin consistents en tots els entorns. Això evita duplicar els esforços, millora els resultats i assegura que la persona rebi un suport integral adaptat a les seves necessitats.
La família ha de ser part activa del procés. Mantenir una comunicació oberta, compartir els avanços i desafiaments, oferir formació específica i valorar les seves aportacions ajuda a crear un enfocament més efectiu i col·laboratiu.
Depenent del trastorn, pot haver-hi dificultats en l’atenció, la memòria, la planificació, la regulació emocional o la interacció social. Les adaptacions individualitzades són essencials per a superar aquestes barreres.
El Pla de Suport Individualitzat (PSI) és un document que adapta el currículum educatiu a les necessitats d’un alumne amb diversitat funcional. Es dissenya després d’avaluar les seves habilitats, interessos i desafiaments, i es revisa periòdicament per a ajustar les estratègies i objectius.
Observa Els seus interessos, habilitats i comportaments en diferents contextos, això et pot ajudar. Parlar amb la família i amb altres professionals també ofereix una visió més completa. Les fortaleses poden ser en àrees com la memòria, la creativitat o el raonament lògic.
La comunicació ha de ser clara, simple i directa. És útil secundar-se en pictogrames, evitar metàfores o dobles sentits i donar temps perquè la persona processi la informació i respongui. L’empatia és essencial.
Materials visuals com a agendes, pictogrames, horaris estructurats i recursos sensorials són molt efectius. També poden utilitzar-se aplicacions tecnològiques i eines personalitzades per al seu estil d’aprenentatge. En la nostra secció de Material Adaptat compartim molts recursos útils desenvolupats per ADIMIR.
Estableix regles clares, utilitza materials adaptats i prioritza activitats que permetin la participació individual i grupal. La paciència, l’esforç positiu i la supervisió constant són fonamentals.
Organitza l’aula amb àrees definides per a diferents activitats, minimitza estímuls visuals o auditius excessius i assegura’t que els senyals visuals siguin clars. Un espai ordenat millora la concentració i redueix l’ansietat.
Pots oferir oportunitats estructurades per a interactuar, modelar comportaments socials adequats, utilitzar jocs de rol i, sobretot, reforçar positivament els esforços de comunicació i interacció.
Per a fomentar la participació en activitats grupals sense generar ansietat, pots anticipar l’activitat, oferir rols clars i adaptar les expectatives. Permet temps de descans i reforça positivament la seva participació, encara que sigui breu.
Fomenta una cultura de respecte, utilitza materials diversos, adapta les activitats segons les necessitats i forma als estudiants i docents sobre la importància de la inclusió.
Això és molt important. Promou l’empatia a través de xerrades i activitats, fomenta la supervisió activa a l’aula i espais comuns, i estableix protocols clars per a intervenir en cas de bullying.
Igual que fas amb qualsevol altre alumne i/o pacient: Utilitza indicadors específics i mesurables. En aquest cas, pots valorar habilitats adquirides o millores en la conducta, per exemple. Després, ajusta les estratègies segons els resultats obtinguts.
Si tens aquesta percepció, es pot revisar l’avaluació inicial, consultar amb altres professionals, adaptar les estratègies i provar enfocaments alternatius. La flexibilitat és clau. Si treballes amb algun usuari de la nostra fundació, podem col·laborar amb tu amb el nostre Servei d’atenció a l’escola inclusiva.
Planifica amb temps, informa la família i el nen, realitza visites prèvies al nou entorn i coordina entre els equips educatius per a assegurar una transició fluida.
Quan es presenta un comportament desafiador és important identificar les causes subjacents, mantenir la calma, utilitzar estratègies preventives i reforçar els comportaments positius. Treballa en equip amb altres professionals si és necessari.
Anticipa situacions estressants, utilitza suports visuals i ofereix un entorn calmat. Si ocorre una crisi, prioritza la seguretat, redueix estímuls i ofereix temps perquè la persona es recuperi.
Un reforçador és un estímul que augmenta la probabilitat que un comportament desitjat es repeteixi. Pot ser social, tangible o sensorial, i ha d’aplicar-se immediatament després del comportament desitjat.
Per a dissenyar activitats inclusives, considera oferir opcions variades, adaptar les activitats segons les habilitats dels participants i fomentar la participació activa de tothom, assegurant que se sentin valorats i respectats.
Coordinació, assessorament, formació i/o elaboració de material adaptat per a les escoles dels nostres usuaris.
Activitats lúdiques i sortides culturals. Acompanyament personalitzat i especialitzat a nens/es amb diversitat funcional.
Servei d’esplai
de joves
Per a joves amb discapacitat en etapa d’educació secundària i post-obligatòria.
Esperança en acció
Relats que reflecteixen el poder de l’esperit de superació. Testimonis que demostren que la dedicació i el suport tenen resultats. Exemples que ens impulsen a continuar treballant.
El primer usuari d’Adimir que va ana a la Universitat
Et presentem a Luis Pablo, el primer usuari de la Fundació Adimir que va ser a la universitat. Amb 24 anys es va graduar en el curs 2021-2022 de “Atenció a usuaris, ciutadans i clients”, impartit en la Facultat de Psicologia de la UB.
